El claustre de la Seu Vella i la seva recuperació (1948-2018)

La silueta de la Seu Vella de Lleida és una icona no solament pels seus valors plàstics excepcionals, sinó per la difícil història que ha viscut. La buidor del temple, la majestuositat de l’atípic claustre i l’esveltesa del campanar al mig d’una ciutadella formidable són algunes de les sorpreses que ofereix als visitants. Després de ser destinada a caserna durant 241 anys, a partir de 1948 se n’inicià la recuperació. S’ha fet molt per millorar- ne la imatge i l’estat general, però encara queda camí fins arribar a refer-la del tot. El claustre és una de les joies de la catedral medieval. Josep Maria Font, membre d’una il·lustre nissaga d’arquitectes, analitza acuradament la difícil i rigorosa tasca de recuperar- lo que va fer l’arquitecte Alejandro Ferrant. Aquest llibre permet descobrir les parts originals que encara se’n conserven i constitueix a la vegada un homenatge a tota la gent que ha treballat en la recuperació d’un espai que compta gairebé vuit segles d’història.

1948-2018, setanta anys de l’inici de la restauració de la Seu Vella desprès d’haver-ne retirat definitivament les tropes militars que la van ocupar, malmetre i espoliar durant més de dos segles. 

En el treball que segueix a continuació ens centrarem exclusivament en la restauració del claustre per part del “Servicio de Conservación de Monumentos del Patrimonio Artístico Nacional” i que en gran part es va duu a terme per “Regiones Devastadas” entitat de la que el pare de l'autor n’era aparellador. 

La Seu Vella és quelcom més que un monument. És una icona universal on en les seves pedres hi ha escrita la historia de més de 8 segles que va lligada a la pròpia de la “Terra Ferma”. 

Josep Maria Font i Oncins (Lleida, 1948) és arquitecte tècnic i aficionat a la fotografia. Continuador de la nissaga familiar d’arquitectura iniciada fa quatre generacions pel besavi, ha treballat arreu d’Espanya i especialment a Lleida. Ha estat aparellador dels ajuntaments d’Arbeca, Aitona i, durant el període 1998-2018, Torres de Segre. Sempre ha compaginat l’edificació i la fotografia. Pel que fa al patrimoni arquitectònic i cultural destaquen les seves col·leccions d’edificis catalogats, de festes tradicionals, costums i fires, així com retrats de personatges populars i artesans. El seu fons gràfic més important és el dels racons de la Seu Vella de Lleida, com es pot comprovar en aquest llibre que vol ser un testimoni d’homenatge i record al seu pare, August Font i Vehils, aparellador del claustre del monument.