Tintes molles d'alba

En quatre seccions que representen quatre espirals que giren al voltant de la idea de l’amor, que obsedeix el poeta, l’autor reprèn una recerca poètica que s’iniciava a Poemes d’Abissínia, poemari amb el qual Tintes molles d’alba es troba estretament emparentat, fet ja visible en la mateixa estructura. Amb un llenguatge de vegades ribià, d’altres vegades més expressionista, es trena un Univers interior que desemboca en una revalorització tant de l’amor com de la solitud. “Gavaldà explora totes les possibilitats expressives de la paraula i, en cadascuna de les seves composicions, exposa aquesta percepció especial del món que l’envolta per tal de representar les pròpies experiències.” “La poesia d'Albert Gavaldà ens empeny a trenar un recorregut vital intens i profund amb uns versos fets de carn, vísceres i ànima.” (del pròleg de Carme Cruelles)

El poeta es rendeix als sentits i en molts poemes impera el fervor i el deliri que flueixen en una mena de realitat diluïda. 

Gavaldà tendeix a emprar contradiccions que solen condensar el sentit poètic dels versos. La mesura lògica s’acara a les desproporcions monstruoses. 

Els poemes de Gavaldà es poden configurar com una mena de diari personal amb format autobiogràfic. 

Albert Gavaldà (Barcelona, 1964), s’inicià en la poesia de forma molt primerenca. Vers 1986, va començar els estudis de Filologia Catalana, que deixà incomplets. Una plaquette de Poemes d’Abissínia obtingué el Premi de Poesia Sant Gregori, 1997, i es publicà a SENHAL. Aquell mateix any, participà al II Festival de Poesia de Girona amb un poema recollit a Singulars d’un plural. El 2009 va dur a terme una autoedició de que s’edità finalment a Pagès Editors (2019). L’any 2020 publicà Si l’oblit no em falla (XXV Premi de Poesia Miquel Martí i Pol, de Cerdanyola del Vallès i la UAB).