Irene Tarrés: "La veu de Bassa se situa discretament, en un pla d’igualtat amb la terra que trepitgem, sovint amb la prepotència de vells patriarques terratinents."
Aquest poemari s’ha convertit també en una peça escènica on es troben música, dansa i poesia. El projecte ha obtingut la Beca Aliança per a la producció i exhibició d’un espectacle de petit format.
Amanda Bassa: "vaig seguir la metàfora per entendre aquell moment, però també per explorar i per deixar-me moure pels ritmes orgànics que impulsen i articulen tot el que vol néixer, ja sigui una vida, una creació artística o una nova consciència."
