Jaume Pellicer Lleonart, Quicus

Jaume Pellicer Lleonart, Quicus (1914-1944) va ser un de tants republicans que després de fer de milicià i defensar la República als fronts d’Aragó i del Segre, emprengué el camí de l’exili amb una maleta poc proveïda perquè esperava tornar a casa ben aviat, quan les potències europees haguessin enderrocat el règim franquista que s’havia alçat contra la legalitat democràtica. A França passà totes les penalitats possibles en forma de camps de concentració, companyies de treballadors, treballs duríssims i miserables, estigué sota la protecció del govern mexicà al Castell de La Reynarde, fou membre de la resistència i subjecte de detenció i deportació a un camp d’extermini. Morí d’asfíxia al tren que l’hi portava.

• A la primera part d’aquest llibre podeu llegir la seva biografia i a la segona una selecció de les nombroses cartes, escrits i poesies que envià a la família des de l’exili, publicats a la revista humorística Papitu. 


• Llibre molt recomanable, amb un el fons literari i didàctic on s’hi adverteix un realisme autèntic, capaç d’influir notablement en la societat. 


• Aquesta és una aproximació a la biografia de Jaume Pellicer Lleonart, Quicus, però podria ser la d’una bona part dels milions d’anònims republicans que cometeren el crim execrable de defensar la legalitat democràtica i la República i lluitar contra els colpistes. 

Rafel Bruguera Batalla (l’Escala, 1956). Mestre i polític. Ha estat alcalde de l’Escala, diputat provincial i senador. Actualment és diputat al Parlament de Catalunya. És autor de diversos articles i llibres de temàtica local, com per exemple: Joan Ballesta Calafat, un escalenc alcalde de la Girona Republicana, (2008), Escalencs assassinats durant la Guerra Civil (2009) o El moviment anarquista i la Guerra Civil a l’Escala (2010). Com a membre del Centre de Documentació i Recerca Històrica de l’Escala, és el coordinador de la revista anual Camí de Ronda. L’Escala: Història, vida i patrimoni.

Jaume Pellicer Lleonart, Quicus (l’Escala, 1914–Dachau, 1944). Amb una sòlida formació autodidacta, republicà i catalanista. Exercí de milicià a la zona costanera del nord de l’Alt Empordà. Mobilitzat, estigué als fronts de Terol i el Segre. Els primers dies de febrer del 39 s’exilià a França, on patí en camps de concentració, en companyies de Treballadors, misèria i fam. Incorporat a la Resistència, fou detingut i deportat.