«Alguna cosa m'havia despertat, però em vaig girar i em vaig tornar a adormir. De sobte, es va obrir la porta de la cabina i era en MacQuinn. Mai no li he dit Ewan, m'hauria semblat que parlava d'una altra persona. Quan ens vam conèixer, vaig anomenar-lo pel cognom, i així s'ha quedat. Fa temps que estem junts, i en MacQuinn encara no ha entès que jo necessito el meu temps per a desvetllar-me, que m'agrada romancejar entre els llençols. Ell, en canvi, salta del llit de seguida, però no és conscient de la seva lentitud en les rutines matinals, ocupa el lavabo com si no n'hagués de sortir mai més. Cadascú té el seu sistema; jo, una vegada he posat els peus a terra, corro a dutxar-me i a vestir-me. Però el meu escocès només troba reprovable el meu costum de romancejar al llit. Va, lleva't, mandrosa! En tota la nau només hi ets tu que dorm... En MacQuinn i jo treballem per a la Research Planetary Corporation, amb seu a Florida. Som prospectors.»
Montserrat Galícia (Cornellà de Llobregat, 1947), mestra i llicenciada en història contemporània, des que va debutar en la novel·lística el 1984 amb P.H.1A Copèrnic ha publicat novel·les per al lector adult, com La cambra de Virginia, en què recrea la peripècia vital de Virginia Woolf. Amb els seus títols, Galícia sovint parteix d'homenatges o explanacions d'obres de la literatura mundial, com en el conte de ciència-ficció «Resurrecció», que desplega en una aventura interplanetària el plantejament de la novel·la de Tolstoi.
