Aquesta ha de ser una història amb un final feliç, tot i que no podia començar pitjor ni durar tants anys. Una història que només serà al nostre abast, de tu que ets jo, per a recordar-nos qui som i oblidar que hem participat en la mort d'un home. Però no vull ni puc avançar esdeveniments, el que importa de debò és l'operació i que aquestes paraules seran part de la cura, perquè després no sabré qui sóc i et caldrà aquesta conversa. ... He esmolat la memòria, he encès totes les càmeres de casa, i parlant amb mi mateix, amb el meu passat, et guiaré a les palpentes. M'han dit que parli del que vulgui, però que sigui recent, que la resta vindrà tot sol, empès pel pes d'un passat tan proper com terrible. El somriure d'un eco explica el descens a l'infern de l'inspector Guiu Montal, un policia del futur adscrit a l'Ecomissaria, una unitat dedicada a investigar els delictes relacionats amb la tecnologia eco, que permet als vius interactuar amb els morts. Una història que planteja si, quan sigui possible, estarem disposats a marxar per sempre. O si ens permetran fer-ho...
Jordi Gimeno (Barcelona, 1970). Lector de català a la Universitat de Szeged (Hongria). Professor d'idiomes, traductor jurat i intèrpret, ha col·laborat en traduccions de l'hongarès al català. Però la professió a què ha dedicat més anys ha estat la de cuiner, treballant a Europa, Estats Units i l'Índia. Amb el suport de l'institut Ramon Llull, va engegar el projecte www.bonprofit.org, un web per a l'aprenentatge de la llengua, la cultura i la gastronomia catalanes. El 2004 va obtenir la menció especial Fòrum de les Cultures del premi Romà Planas Miró per Cuiner a Delhi.