A la nostra llar i a moltes altres semblants, on els diners no hi sobraven mai, la taula del menjador de vegades servia fins i tot per dormir-hi. Més d’una vegada s’hi havia posat un tou de flassades per tal que s’hi quedés algú que calia allotjar, malgrat la manca de recursos per fer-ho. Suposo que als vells els feia sentir una mica com si encara estiguessin a casa seva, en allà, perquè sovint hi van fer referència i ens deien que passava el mateix a la seva llar catalana. Malgrat l’edat i que sovint semblava que no s’assabentava gaire bé del que es deia, Magalí va copsar esplèndidament el significat d’aquella taula i dels que l’envoltaven. Com si tornéssim a estar reunits, ha deixat anar unes quantes històries, talment com si encara estiguéssim en aquell menjador.
Magalí Murià va néixer a Guadalajara, Mèxic, en una família de refugiats de la Guerra Civil Espanyola. Va créixer escoltant les històries explicades en aquest llibre. Va passar la seva infància i adolescència entre Guadalajara i Ciutat de Mèxic. Després de llicenciar-se en Relacions Internacionals a El Colegio de México, es va traslladar als Estats Units per estudiar un Màster en Comunicació, formació sobre la qual té un doctorat. Des de llavors, ha treballat al sector governamental, acadèmic i sense ànim de lucre. Actualment, treballa a la Delegació del Govern de Catalunya als Estats Units i Canadà. Viu a Washington DC amb el seu marit, el seu fill i dos gossos.
