Vallmanya, el paradís perdut de Francesc Macià

A Vallmanya, el paradís perdut de Francesc Macià, el lector hi trobarà un repàs als principals esdeveniments històrics travessats per la casa i la finca d’ençà del segle XIX i fins a l’actualitat i hi descobrirà el profund vincle emocional que les unia amb Francesc Macià. Una història que, com demostren les sorprenents descobertes que el llibre aporta, és plena d’esplendor, d’episodis de violència i repressió i, finalment, d’un rocambolesc embolic polític —amb girs de guió inclosos— que encara perdura. Vallmanya és, doncs, molt més que una casa amb història: les seves parets preserven la memòria agrària, social i política del país.

Els darrers anys, Cal Macià-Casa Vallmanya ha reaparegut amb força als mitjans de comunicació per les mobilitzacions endegades per la Iniciativa Popular que pretén salvar l’immoble principal de la desaparició física i pel confl icte que enfronta les diverses administracions sobre quina d’elles se n’ha de fer càrrec.

La finca i les edificacions de Vallmanya, situades dins l’antiga hisenda propietat de la família de Francesc Macià a Alcarràs (Segrià), foren molt més que l’espai de descans del president de la Generalitat republicana: les convertí en una mena de segona residència i la seva pàtria petita des d’on encarar l’activitat política.

El llibre aporta dades i arguments sobre la importància de la Casa Vallmanya per a la història del món agrari català i per entendre la vida i obra dels Macià i els Lamarca.

Quim Torra i Pla (Blanes, 1962) és advocat, editor i escriptor. Fou directiu d’una multinacional amb seu a Suïssa, director del Born Centre Cultural, president d’Òmnium Cultural i, entre el 2018 i el 2020, president de la Generalitat de Catalunya.

Joan-Ramon González i Pérez (Lleida, 1954) és arqueòleg, avui jubilat com a tal a la Diputació de Lleida (1981-2020), però es manté actiu en l’estudi i divulgació del patrimoni cultural de les terres de Ponent.

Francesc Canosa Farran (Balaguer, 1975) és explicador de coses. Periodista, escriptor i professor de periodisme. Màster en comunicació social i doctor en comunicació (FCRI-URL). Soci fundador de LA MIRA, ha treballat en una quarantena de mitjans i comunicar la memòria de Catalunya és la base de les seves obres.

Marc Macià i Farré (les Borges Blanques, 1983) és doctor en història contemporània i professor de la UdL, la UOC i l’EURL de Lleida, a més de tècnic de l'Espai Macià de les Borges Blanques.

David Sancho i Cepero (Barcelona, 1973) és llicenciat en història i màster en patrimoni cultural. És professor de secundària i col·labora amb diverses entitats de recuperació de la memòria històrica a Ponent.

Ferran Dalmau i Vilella (Lleida, 1978) és economista i professor de secundària a l’FP, com a investigador s’ha especialitzat en l’estudi de la història contemporània de l’independentisme d’esquerres català i en té diverses obres publicades.

Alberto Velasco i Gonzàlez (Lleida, 1976) és doctor en història de l'art i professor associat a la UdL i la UOC. Especialista en art medieval, història del col·leccionisme i patrimoni, és acadèmic numerari de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi.