Els millors anys

Aquest és més que un llibre de memòries amb tafaneries poc o molt interessants sobre polítics, periodistes, empresaris i gent de la cultura. S’hi troben algunes valoracions, anècdotes i descripcions que formen part de la petita història de Lleida des de 1982 fins a 2020. És també, sense pretensions oficials, una història del diari Segre, en què l’autor ha desenvolupat la tasca com a periodista, amb les més altes responsabilitats i el punt de vista que aquesta posició professional ofereix sobre el conjunt de la societat lleidatana i de la catalana en general. I és, sobretot, una reflexió seriosa i profunda sobre l’evolució del periodisme durant els darrers quaranta anys, des de la precarietat dels anys vuitanta passant per l’opulència dels anys noranta i dos mil, fins a la decadència cada cop més evident d’aquestes alçades del segle XXI. Una mirada crítica sobre la influència d’Internet, i en especial de les xarxes socials, en la manera de fer periodisme i sobre com la urgència ha afectat el necessari rigor amb què cal tractar una notícia.

No és ni vol ser un assaig sobre periodisme, però sí una visió personal, sincera i crítica dels canvis que experimenta la professió, la indústria de fer notícies i, en conseqüència, l’exercici de la llibertat d’informació.

Juan Cal: "el que aquí comença té més la intenció de ser una anàlisi apassionada, com sempre ho és la subjectivitat, de quasi quaranta anys de periodisme i vida cívica, que no de passar comptes amb la societat, la vida o els enemics que, volent o no, a propòsit o sense adonar-se’n, un va deixant pel camí."

Juan Cal Sánchez. Nascut a Pontevedra l’any 1956, fill de mare catalana i pare gallec. Després de viure els últims anys del franquisme a Madrid, es va traslladar a Lleida i l’any 1982 es va incorporar a l’equip de professionals que engegaria el diari Segre. Inicialment, Emilio Rey li va encarregar la posada en marxa de tota l’àrea de fotocomposició i muntatge del diari. L’any 1983 va substituir Eugeni Casanova i Ignasi Aldomà en la coordinació del Quadern de Cultura de Segre. Més tard va tenir diverses responsabilitats a la redacció —cap de cultura i redactor en cap— fins a acceptar la direcció del diari l’any 1987. Va haver d’ajornar qualsevol neguit literari fins que l’any 2015 va publicar a Milenio El exilio de Mona Lisa, la seva primera novel·la, a la qual van seguir Operación Bucéfalo (2017) i Generación 1974 (2020). El 2022 s’estrena en català amb Crim al bancal (Pagès editors). En aquest llibre, amb la distància que dona trobar- se lluny de les redaccions, ens ofereix una panoràmica dels últims quaranta anys del periodisme lleidatà i català.