Un auditori per als ocells

Amb aquesta obra Cristina Àlvarez Roig tanca la trilogia de la “reinvenció del món”, concebuda com un arbre arrelat en l’abisme de la vida i la mort i en un firmament que la poeta ja havia obert entre les branques de l’anhel. Més enllà d’aquest àmbit intermedi, ara viatgem per l’atles intangible de l’existència, on ressona l’oracle d’una estranya flor blava. Acompanyats de nou per l’ombra de Rilke, els versos ens guien per oceans i platges desèrtiques, transeünts com som del temps i l’univers, com les aus portadores de la música de les esferes. Un llibre coral que ens convida a submergir-nos en la partitura infinita del viatge al centre d’un temps que no és cronològic sinó el de la vivència i el sentit, el kairós, la gran llavor de la poesia fecundant l’amor, la màtria.

Cristina Àlvarez Roig prossegueix amb batuta diligent la seva singladura lírica de ressons clàssics però esperit contemporani. 

Rilke és un dels autors més presents al llarg d’aquesta obra, el motor de la qual no és altre que l’experiència de l’amor, la d’uns cossos que es vole immortals i exulten de llum. 

Àlex Susanna: "Cada poema es val per si mateix i tots junts formen una suite les parts de la qual no estan només interrelacionades sinó que estableixen un joc de correspondències enlluernador". 

Cristina Àlvarez Roig (Barcelona, 1973) combina la professió d’arquitecta amb la fotografia i l’escriptura. Ha obtingut nombrosos reconeixements en poesia i és autora d’Oasi privat (Òmicron, 2014), Cosmogonia Terrenal (Premi Torre de Piles, Edicions del Sud, 2019), L’evangeli segons la mar (Premis de la Mar de Castelló 2019, Ajuntament de Castelló, 2020), Cerimònia del te (Festa d’Elx 2019, Bromera, 2020) i Firmament obert (Vila de Santanyí, AdiA, 2021). Amb Israel Clarà ha escrit L’omega de la rosa (Gregal, 2019). Realitza col·laboracions radiofòniques i participa com a única rapsoda en un homenatge a Joan Margarit. És comissària del projecte poeticopictòric Llunes de paper, d’Israel Clarà