A partir de la identificació de Wittgenstein entre ‘jocs de llenguatge’ i ‘formes de vida’ Israel Clarà basteix un poemari que es torna el mural dels diferents àmbits on el llenguatge de la raó poètica predica del món i de la condició humana. La realitat que sovint substitueix l’escriptor amb la dosi justa d’imaginació i de memòria deformant –potser per suportar el pes de l’existència–, és present en cada icona de l’esperit. En aquest llibre apassionat hi ha poemes que parlen del petit príncep que som i de la rosa, de la barbàrie i la fragilitat i de la transcendència de l’ànima en diàleg amb l’univers. Hi són presents els autors i les referències que han influenciat l’autor. Una obra amb un pròleg i un epíleg esplèndids de Cristina Àlvarez Roig i Coloma Lleal per fer més nítid el somni.
En aquest llibre, l’autor badaloní hi volca les seves influències surrealistes.
Coloma Lleal: "I fins a l'últim vers, la densitat de les imatges continua dominant els poemes que ens ofereix Israel Clarà, i ens estremim, una vegada i una altra, amb la bellesa d'uns sentiments que no ens deixen, perquè se'ns han arrapat a l'ànima, com la llum entre les pedres"
Israel Clarà (Badalona, 1975) va estudiar Filosofia a la UB i música al Conservatori del Liceu. Editor i escriptor, compta amb més de vuitanta obres entre poesia, novel·la i assaig. Ha traduït alguns contemporanis i els principals poetes del Renaixement, com Lorenzo de Medici, amb l’única versió completa del cançoner en tot el món, en català (Òmicron, 2008). Entre les darreres publicacions trobem El més preciós dels dies (Arola, 2017), Sereníssim somni (Arola, 2019), Òrbites en sincronia (Premi Torre de Piles, Edicions del Sud, 2020) i, amb Cristina Àlvarez Roig, L’omega de la rosa (Gregal, 2019). Destaca Llunes de paper (Arola, 2021), amb textos, poemes i il·lustracions de quadres de l’autor.
