Teresa Guix, la Maseta (1816-1839)

La Teresa Guix, la Maseta, esdevingué el cas més famós de la crònica negra lleidatana de tot el segle xix. El 26 d’agost de 1839 fou executada al garrot vil acusada de matar el seu marit. El poble la tingué per santa, la seva fi es cantà en romanços, se’n feren fulletons que tingueren molt èxit, alguns veritables best-sellers que circularen per tot el país i l’estat durant el segle xix i principis del xx, i que convertiren la Maseta en un personatge de llegenda, arquetip de pecadora penedida o d’heroïna romàntica. Amb rigor i amenitat en aquesta obra s’estudia la fascinant figura i la dissortada fi d’una jove que volia viure i gaudir intensament de la vida en una societat intransigent i implacable, una dona que fou utilitzada per la moral masclista i religiosa de l’època amb finalitats de poder i de control social.

Núria Gallart Guivernau (Lleida, 1997) actualment estudia educació social i treball social a la UdL. L’any 2015, amb el seu treball de recerca de batxillerat titulat “Teresa Guix, la Maseta (1816-1839) de la llegenda a la història” va merèixer la beca Cristina de Pizan. La fascinació per Teresa Guix l’ha dut a continuar investigant i divulgant-la amb articles, xerrades,un documental i aquest llibre.

Felip Gallart Fernàndez (Artesa de Lleida, 1962). Compta amb una llarga i sòlida obra literària que abasta els camps més diversos. Ha publicat obres de teatre com Màrius Torres, l’última rosa, Degotalls (Premi les Talúries 1995) o la farsa No hi ha pany que tanqui. És autor també de les novel·les El llarg camí de l’alba, La llavor dels somnis (accèssit al Premi de Novel·la Breu Ciutat de Mollerussa, 2001) i de la novel·la policíaca L’estel de cinc puntes. La seva obra Retorn a les Cadolles va ser seleccionada per al premi Prudenci Bertrana de l’any 1993. També ha conreat la investigació històrica.