Al llarg dels anys seixanta, setanta i principis dels vuitanta del passat segle xx, al centre del concorregut eix comercial de Lleida, dins els murs de la poc coneguda i valorada Catedral de Lleida, transcorre la història que narra aquest llibre. Dues famílies, fins fa vint-i-cinc anys, vivien les seves humils existències sota aquell venerable aixopluc. Amb unes formes de vida tradicionals, més properes a les dels àmbits rurals, teixien i desteixien els seus afanys, d’altra banda no gaire diferents de la resta d’habitants de la nostra Lleida, en aquells anys més aviat grisencs. La singularitat de dur-ho a terme en aquell àmbit tan especial és el que segurament fan diferents aquestes memòries d’altres que haureu llegit. No hi cerqueu grans empreses i anhels socials o polítics, ni pregones reflexions de cap caire. Tan sols hi trobareu fetes, anècdotes i alguna trapelleria... però pel damunt de tot, emocions, somnis i vivències a flor de pell del conjunt dels fills del sagristà que treballava a la Catedral de Lleida.
Unes memòries ben especials perquè narren la visió i els records de la infantesa i adolescència de quatre nois dels anys 60 i 70, fills d'un dels sagristans de la Catedral Nova. El context on es desenvolupa la vida d'aquests nois serà determinant per conèixer el monument des d'una perspectiva diferent ja que a través de les seves vivències visitarem espais desconeguts del temple.
La lectura del llibre ofereix una mirada inusual de la vida social, religiosa i política de la ciutat.
La publicació del llibre s'enmarca en el context del projecte de revitalització i valoració de la Catedral, sempre a l'ombra de la Seu Vella, que vol promocionar la integració del temple dins els itineraris culturals i històrics de Lleida.
Josep Maria Carles i Aguilà (Lleida, 1955) va cursar els estudis de batxillerat i magisteri a la mateixa ciutat. Residia amb els pares i tres germans més als habitatges que hi havia a la Catedral de Lleida, on el seu pare treballava de sagristà. A principis dels anys 1980 va ser destinat com a mestre a diverses escoles del Pirineu. Va viure durant més de vint-i-cinc anys a la Seu d’Urgell. Va estudiar la carrera de geografia i història a la UNED i treballà com a professor a l’institut Joan Brudieu d’aquella ciutat, on també va ser regidor de l’Ajuntament. En aquests anys va desenvolupar altrament diverses responsabilitats polítiques i sindicals en l’espai de les esquerres. L’any 2010 va decidir tornar a Lleida i va treballar en dos instituts, en el darrer dels quals, el Torrevicens, es va jubilar l’any 2015. Actualment col·labora com a voluntari a l’Arxiu Capitular i a Càritas. Té dues filles, dues netes i un net.
