El propòsit d'aquest assaig és reivindicar la literatura com a mirall de la realitat, és a dir, com a font de coneixement i interpretació de la història i del món en què vivim.
Aquesta obra destaca el potencial de la novel·la com a font d'inspiració, d'anàlisi i de coneixement per aproximar-se a una època històrica concreta.
Romeu entén l’assaig com un diàleg amb el lector, a qui s’ha de provar el que es diu i utilitza el recurs de la conversa per demostrar allò que intenta explicar.