Un poemari amb una idea de conjunt, en què cada poema va en una direcció solvent, mantenint l’argument, amb una veu i un to sostinguts fins al final. Un llibre que, escrit amb molt d’ofici, aconsegueix emocionar, amb alguns poemes d’una gran qualitat que destaquen del conjunt, i un títol del tot escaient, que queda plenament justificat amb l’últim poema.
Josep Civit i Mateu va néixer a Montblanc l’any 1958. Docència professional i poesia són dues de les grans passions de la seva vida. Té publicats quinze llibres de poesia i, així mateix, una extensa obra poètica recollida en volums col·lectius. Ha guanyat, entre molts altres, el premi Marc Granell, Vila d’Almussafes (2002), el Sant Celoni de poesia (2004), el Jacint Verdaguer, Vila de Calldetenes (ex aequo, 2005), l’Alella a Maria Oleart (2006), el Miquel Martí i Pol (2007), el Marià Manent (2008), el Josep Fàbregas i Capell, Vila de Sallent (2014), el premi Mn. Narcís Saguer, Vila de Vallgorguina (2016) i el Joan Llacuna, ciutat d’Igualada (2018).
