El lloc comú sobre escriure des de les entranyes és en aquest més rellevant que mai. I és que el dietari recull les vivències i reflexions de Garcia Garay durant el mes de convalescència que va passar tancada a casa i amb l’autonomia limitada. En l’àmbit personal també pretenia “omplir d’alguna manera” el buit físic i emocional que l’operació li havia deixat. I és que Garcia Garay ha volgut plasmar “els estralls” de la malaltia en una dona d’edat mitjana com ella. Dos mesos de convalescència, el primer dels quals gairebé no es podia ni moure, asseguda davant d’un mateix paisatge, la van portar a escriure diàriament sobre el buit. Un acte d’escriptura que acabaria convertint-se en dietari.
Anna Garcia Garay (Sabadell, 1972). Comença a escriure com a afició al seu primer blog, Univers privat, l’any 2004. El 2006 guanya el 1r Premi de Poesia Miquel Martí i Pol del Principat d’Andorra; el 2009 s’endú el 3r premi del concurs e-Poemes de La Vanguardia, i l’any 2011 guanya el XVII Premi de Poesia Joan Llacuna d’Igualada amb Assassins de margarides (Viena Edicions, 2012). El 2012 obté l’XI Premi de Poesia de Sant Cugat a la memòria de Gabriel Ferrater amb Els mots encreuats (Edicions 62, 2012). Ha participat en diversos projectes literaris conjunts, col·labora amb el Festival Nacional de Poesia a Sant Cugat des de 2012, és membre del jurat del premi literari Mn. Narcís Saguer de Vallgorguina, recomana poesia a la publicació digital Weekand Sabadell i, quan la vida li ho permet, escriu al seu blog (an-tavia-na.blogspot.com) des de 2006.
