Fer front

Fer front és la història de l’articulació del moviment antimilitarista a Catalunya, centrada en l’oposició al servei militar obligatori, a través d’un recorregut per les diverses formes de resistència que han aconseguit una de les grans fites de la lluita noviolenta. Com s’organitzaven col·lectius com el GANVA-GAMBA, DOAN, els Mili KK o el MOC i quin vincle tenien amb el context social del final de la dictadura? Quines foren les claus del seu èxit? Les campanyes que van dur a terme han estat referents en l’imaginari dels posteriors moviments socials basats en la desobediència civil.

El llibre se centra en el període comprès entre 1971 i 1989. Dit d’una altra manera, entre la campanya d’objecció de Pepe Beunza i l’inici de la campanya de la insubmissió. Per tant, l’eix vertebrador és la resistència al servei militar obligatori. 

Aquesta obra te la voluntat de mostrar com l’objecció va anar vertebrant l’antimilitarisme com un moviment social que es va desenvolupar plenament entre finals de la dictadura franquista i inicis de la reinstauració de la democràcia a tot el conjunt del territori espanyol.

Carlos Ángel Ordás (1981) és llicenciat en Antropologia Social i Cultural i doctor en Història Comparada, Política i Social per la Universitat Autònoma de Barcelona, on treballa com a professor associat al Departament d’Història Moderna i Contemporània. També és professor d’Antropologia Pedagògica a la Universitat Oberta de Catalunya. Com a historiador ha dedicat els darrers deu anys a l’estudi del pacifisme i antimilitarisme a Catalunya, França, Itàlia Espanya, amb perspectiva de gènere. Actualment està realitzant una investigació sobre el Casal de la Pau de Barcelona i recollint els testimonis orals de pròfugs i desertors del servei militar a Espanya. Com a antropòleg va fer recerca aplicada durant quatre anys a l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona.