"Podria semblar que aquest “gest d’Yrit” obeeix a la construcció d’un discurs interior, qui sap si per ordenar les coses i ordenar-se un mateix, i certament en té les aparences, però aquest gest, el girar-se a mirar cap enrere, ens obre una visió àmplia i dóna joc a una interpretació diversa: per damunt de l’amenaça d’esdevindre estàtua de sal si ho fem, hi ha la valentia de girar-se, decididament, malgrat l’amenaça. I vet aquí el primer cop d’efecte d’uns poemes teixits, trenats, bastits amb mestratge alhora que amb una fluïdesa que no traïx la veu que els ha anat creant i, per tant, no amaga, sinó que ensenya aquella part de l’ànima que els ha donat com a fruit. I si l’ensenya, és possible que ens hi vegem en algun moment" (del pròleg de Joan Callau).
Conxita Jiménez és nascuda a Girona, ha viscut des de sempre a Tortosa i actualment resideix a Tarragona. Ha publicat poemes als volums col·lectius Nit de la Poesia 2003 i Nit de la Poesia 2004, el relat breu El Clip dins el recull col·lectiu Dos germans asimètrics i altres contes, el relat breu La Cova de les meravelles dins l’obra col·lectiva Bibliorelats (2015), i els llibres de poesia La cruïlla (2008), Flors de Sal (2010), La ciutat adormida dins el recull col· lectiu La ciutat i l’oblit, (2010), Terres i vents (2014; premi Serret 2014), i El bres de les fargues (2018). Va rebre el premi Revista Mirall 2017 amb El cant dels mol·luscs.