Diccionari castelhan-aranés

Aguest diccionari castelhan/aranés compde tamb mès de 45.000 entrades en tot amassar eth mès espandit camp semantic possible. En eth que i traparatz ua grana varietat de lexic, mots d’emplec locau e d’emplec generau, mots de d’auti còps, desbrembats pes cambis sociaus o economics que patís, coma totes, era nòsta societat, mès que sajam de reviscolar-les e hèr-les a conéisher as navères generacions, mès tanben mots d’aué, mots dera vida vidanta coma tèrmes tecnics, sabents o literaris. Ena bibliografia senhalam quauques ues des hònts escrites des quaus mo’n’avem servit entà hornir aguest corpus lexicografic. Qu’èm fin finala a remercar era dobla tòca d’aguest diccionari. Era ua, era de remplir en çò de possible bèri uns des vuets lexicaus dera nòsta lengua, e, era auta, era de hòrabandir toti aqueri barbarismes que non n’avem cap de besonh, e deguts per’mor dera influéncia desmesurada des autes lengues, en aguest cas deth castelhan.

Servisque donc, aguest mendre gran de sable que carrejam tar enriquiment dera nòsta lengua e atau, pogam clamar ath còp e amassa tamb eth nòste poèta eth nòste patriotisme lingüistic. 

Aguest diccionari non sonque avem volut qu’estèsse destinat entà usatgèrs de lengua castelhana o coneishedors deth castelhan senon tanben entàs madeishi aranesoparlants, que coma coneishedors dera predita lengua, se trapen plan soent tamb mancances de lexic occitan. 

Eth Diccionari castelhan-aranés de Frederic Vergès ei un instrument particularaments util entà arténher eth tipe de formacion que digui. 

Frederic Vergés Bartau té una llarga trajectòria com a militant actiu de la llengua i cultura d’Aran. De 1974 fins ara, ha impartit classes i cursos d’aranès tant a adults com a alumnes de les escoles araneses, mestre de mestres i responsable del reciclatge del professorat, va ser el primer defensor de la pertinència de l’aranès al dialecte gascó, ha estat membre de la Comissió per a l’estudi de la Normativa Lingüística Aranesa, director del Centre de Normalització Lingüística del Conselh Generau d’Aran i president de la Secció Lingüística del IEA fins a 2011, i actualment és president del Centre d’Estudis Aranesos.