Cristians, tanmateix
Disponibilitat: En existència
17,00 €
L’Església catòlica s’ha anat configurant clerical. Jesús no la volia així. El Concili II del Vaticà defineix com hauria de ser: Poble de Déu. Partint d’aquesta fe, Cristians, tanmateix concep una Església d’estructura laïcal: petites comunitats que, en lloc de mirar cap endins, mirin cap al món amb vocació de comprometre’s en la societat segons l’esperit de l’Evangeli, una Església que superi la dicotomia entre laïcat i clergat i se centri en allò que tenen en comú, tot esdevenint principalment cristiana i humana. El títol d’aquest llibre s’inspira en el de J. Llimona Humans, tanmateix. Perquè ser cristià —diu l’autor— no pot situar-se gaire enllà de ser humà. Un cristià és un laic, i ser laic o laica, com diu Savagnone, és compartir el destí de tots els homes i de totes les dones que hom trobarà en el camí.
- El llibre és una defensa d’una Església de base laïcal, passa successivament a la d’una Església d’estructura laïcal, una Església de cristians i, finalment, una Església humana, i sempre ancorada en les comunitats locals i no en una mena d’organisme supranacional.
- De Josep Gil han dit que és una persona que “es va avançar al seu temps amb propostes teològiques veritablement renovadores”.
- L’autor ha escrit trenta llibres i més de quaranta articles en publicacions especialitzades, un conjunt que exposa un pensament permanentment dinàmic i mai indiferent als canvis de la societat i de l’Església.
- Montserrat Coll, al pròleg, diu: “Josep Gil és un teòleg i un prevere alliberador, que invita a superar barreres sense por. I, si resulta incòmode per a les seguretats de certa jerarquia i de certes institucions, és, precisament, per la seva fidelitat a la fe esperançada i a l’Església, a les persones i a tot allò que hi ha de bo i de bell en el nostre món”.
Josep Gil i Ribas (Reus 1928) és prevere de la diòcesi de Tarragona i doctor en teologia (1982, FTC) amb la tesi preparada a la Facultat de Teologia de Münster La benaurança del cel i l’ordre establert. Rector en diverses parròquies, el 1967 va crear el Club de Joves, un espai de reivindicació dels valors democràtics, i el 1975 va impulsar el Secretariat Justícia i Pau en defensa dels drets humans. Ha estat professor al Departament de Teologia Sistemàtica de la Facultat de Teologia de Catalunya i docent a la Universitat de San Buenaventura, Cali, entre d’altres. És membre de la Reial Acadèmia de Doctors. El 1999 va rebre el premi Joan Maragall per l’obra L’Esperança que no mor. Entre les seves publicacions destaca Història del pensament cristià (Cossetània, 2009-2013).
