En aquest llibre, López Pavia concep el poema com un espai vital on s’hi fa balanç del temps passat, de les lectures, dels amors i desamors, del viatges i experiències i, sobretot, reivindica el descobriment de l’escriptura com un espai de creació i salvació.
L'autora ha impartit el taller de poesia de la Universitat Politècnica de València.
Si el temps és susceptible de delimitar-se i compartimentar- se, el temps d’aquest atles íntim queda circumscrit a l’estructura del volum: un poema pòrtic seguit de cinc parts formades per una crònica i nou poemes intitulats, breus i sintètics.