Un altre tomb, si us plau!

Aquest és el viatge apassionant d'un home per totes les medicines del planeta a la recerca de la seva curació. Tiziano Terzani va d'Itàlia als Estats Units, de la Xina a l'Índia, del Japó al Tibet, de Filipines a l'Himàlaia. Però sobretot és un viatge a l'interior d'una persona lúcida que sap que li queden pocs mesos de vida. Sigui quina sigui la malaltia que abat un malalt, el món li acaba caient irremeiablement al damunt. Si la malaltia és el càncer, el lligam amb "la pena de mort signada" sovint és immediat. Però també en el moment del diagnòstic comiença sovint la lluita per evitar la sentència. Una mà narradora esplèndida ens durà a la recerca de la poció miraculosa fins al darrer llindar de l'última casa de l'altre extrem del món, amb una intextingible llum d'esperança. Esforç, fe i constància il·luminen un recorregut ple d'anècdotes culturals que sovint ens resulten llunyanes, si no insòlites: com si durant tota la vida hagués estat fent tombs a dalt dels cavallets. Des de la primera volta, l'autor reconeix que li havia tocat el cavll blanc i que s'havia fet un tip de girar, de pujar i de baixar tantes vegades com havia volgut, sense que mai ningú no li anés a preguntar si tenia bitllet. No. I és que, de bitllet, no en tenia pas. S'havia passat la vida viatjant de franc! Doncs bé, ara passava el senyor que controlava els bitllets: ell havia de pagar i, si li sortia bé, potser encara aconseguiria fer... un tomb més als cavallets.

Tiziano Terzani (Florència, 1938 - Orsigna, 2004). Periodista italià de renom internacional. ha escrit, com a reporter, des de tots els continents i per a les millors revistes. De pare pintor i mare arquitecta. El 1961 es llicencia (cum laude) en Dret al Collegio Medico-Giuridico de Pisa (actual Scuola Superiore Sant'Anna). El seu primer viatge a l'Àsia el faria el 1965. El 1969 fa un Màster en Afers Internacionals a la Univeristat de Columbia de Nova York i continua amb cursos d'història i llengua xineses. Delerós de tornar a l'Àsia, accepta un contracte amb el setmanari alemany Der Spiegel, després de rebutjar ofertes de grans diaris com The Guardian o Le Monde. Viatjarà com a corresponsal a Singapur per acabar exercint aquesta feina a l'Àsia al llarg de 30 anys. Entre les seves obres figuren Lettere contro la guerra (2002) i Un indovino mi disse (1995), totes dues traduïdes al castellà. La resta de les seves obres són: Fantasmi (2008), La fine è il mio inizio (2006), In Asia (1998), Buonanotte, Signor Lenin! (1992), La porta proibita (1984), Fremder unter chinesen, Reportagen aus China (1984 - només edició alemanya), Holocaust in Kambodscha (escrita amb Ariane Barth i Anke Rashatusavand) (1980 - només edició alemanya), Giai Phong! La liberazione di Saigon (1976), Pelle di leopardo (1973).