Reflexió sobre el món judicial i els seus personatges, més des d'una perspectiva antropològica que històrica, malgrat que el seu autor no ha pogut evitar explicar anècdotes d'allò més sucoses algunes desconegudes, altres sabudes però mai publicades sobre la història recent de Lleida. Joan Argilés, un lletrat incòmode i inconformista, explica la seva trajectòria més social, amb les seves experiències judicials en llocs tan dispars com la presó, el món de la delinqüència, el de la prostitució, el dels subhastadors dels quals mai ningú no escriu i, sobretot, en l'àmbit dels gitanos, als quals dedica capítols monogràfics.
Joan Argilés. (Alcarràs, 1952) s'ha passat la vida vinculat al món judicial d'ençà que es va convertir en llicenciat en dret l'any 1975. La política també ha estat una de les seves altres debilitats. L'any 1986 va ser el cap de llista d'ERC per Lleida al Congrés dels Diputats, i el 1991 va tenir el curiós privilegi de ser candidat a president de la Generalitat per Joventut Republicana de Lleida (JRLL). Però per damunt de tot fa i farà d'advocat. I avisa que no té cap intenció de jubilar-se.
