Aquest és, sense cap mena de dubte, un poemari de maduresa. Josep Civit hi convoca el temps per mirar de recuperar les fites significatives de tota una vida. I com a bon poeta s’entreté a mirar d’esclarir on són els límits entre el que diem i el que volem dir, entre el que expressem també com a límit d’allò que el món oculta. No debades, els referents literaris seran també convocats al poema. Com tota mirada en el retrovisor, en aquests versos la vida mostra, en retrospectiva, els contrast entre l’ahir i l’ara. Una vida que no fa concessions, però que tampoc tira la tovallola.
