La història de l’anarquisme arrenca amb el socialisme utòpic, el republicanisme federal i el moviment obrer. A partir d’aquí, l’anarcocol·lectivisme, l’anarcocomunisme i la gran repressió que l’Estat exercí damunt del moviment llibertari organitzat deixaren un final de segle marcat pels enfrontaments violents i per la construcció d’un espai cultural i social expressat en ateneus, escoles, grups culturals i sindicats fins a la constitució de la CNT. Aquesta defensava la millora de les condicions de vida de les classes populars promovent espais de socialització i de creació d’alternatives fetes realitat el 1936. L’anarquisme no desaparegué amb la pèrdua de la revolució i la guerra, sinó que es reinventà i avui es manté viu com un dels trets diferencials més destacats de la comunitat humana que viu en l’espai de món que anomenem Països Catalans.