Porexpan i polaroids

La por a la soledat du els personatges d'aquestes set històries a situacions hilarants —un pare de família fart d'anar al zoo que descobrirà el veritable amor secret de la seva esposa, un amant que espera debades en una habitació d'hotel mentre el president Obama anuncia la mort d'en Bin Laden—, d'altres dramàtiques —la soledat d'una víctima de violació, un marit que no sap com dir a la seva dona que es mor— o bé els du a reconciliar-se amb la seva vida, com el fill protagonista de “Porexpan i polaroids”, que descobreix la vida plena i generosa que s'amagava darrere la cadira de rodes de son pare just el dia que l'enterra. Tots ells, però, tenen en comú un sobtat moment d'il·luminació que els permet ser conscients de les seves pròpies misèries quotidianes, dels seus errors i mostrar-nos que compartim amb ell. Perquè en aquesta vida tots tenim dret a equivocar-nos i a tornar-nos a equivocar.

Xavi Ballester Fàbregues (Barcelona,1974) i llicenciat en filologia hispànica per la UB. El 1999 va guanyar el concurs organitzat per FNAC i el Periódico amb el poema “Ciudad de los huérfanos”. Guanyador, entre altres, del Premi Casal Lambda amb el relat “Sense llençols” (2010), guanyador del 15è Premi TINET de narrativa curta per Internet dels Premis Literaris Ciutat de Tarragona 2011-2012 amb “Ous ferrats”, finalista del III Premi Miquel Arimany 2012 amb “L'edat de les muntanyes”, i guanyador del Premi Cronoviatge 2015 amb el microrelat “Tornar”.