Amb la ploma dins del tinter, fullejant moments viscuts, les poesies que hàbilment viuen en mi s'aturen i escriuen: Desvetllant el món d'amics que ens acompanya, i posant les paraules, una a una, enmig de flors seques, records, enyorances... hem volat totes plegades als cims de les muntanyes, on s'adormen sofriments que es guarden al cor... raigs de sol d'esperança i... nostàlgies esmaltades de joia. De bat a bat el caliu de casa ens ha fet sentir el sentiment viu de la família, l'amor... l'honradesa...la fe... I per assaborir la tendresa de tot un poble, només ens caldrà una rialla de les padrines, que ens enviaran des del seu recer perfumada de llorers i de bondat.
Montserrat Marfany Canturri neix a Sant Julià de Lòria el 22 de maig de 1932. Cursà estudis de solfeig i piano al Conservatori del Liceu de Barcelona. Es dedicà a l'ensenyament a l'Institut Francès de Saragossa. Enamorada de la poesia, la defineix com la seva ombra.
