Òxid de ferro

Una fina pàtina d’orfebreria pacient amalgama aquest recull de cinc narracions que, amb diversitat provocadora d’estils, conviden el lector a viatjar en el temps, a connectar amb paisatges inesperats, a endinsar-se en situacions límit, a furgar en la condició humana amb subtils pinzellades de màgia no exemptes de crítica i d’ironia. El primer dels relats, narra la vida del suposat últim gollut de la Vall de Freser a començaments del segle xx. El segueix la recreació de la invasió romana de l’illa de Menorca, on habitaven poblats cavernícoles. Continua amb una festa que es celebra a l’interior més remot del Brasil, un experiment sobre la conducta humana i un conte distòpic, que ens trasllada a un possible futur. El títol fa referència tant a la temporalitat de la vida com també a l’ús del pigment, l’ocre, utilitzat des de l’antigor en les empremtes i les pintures rupestres encara visibles dels ancestres amb la mà tenyida d’òxid de ferro, talment una forma primària de comunicació de la humanitat.

Un llibre amb molta fluïdesa i de lectura engrescadora.

Consta de 5 contes de temàtica molt diferent. Sembla que l’autor s'inspira en les múltiples situacions viscudes, en llocs potser coneguts de tots nosaltres i descrits amb una precisió inèdita, o bé en situacions sorprenents, viscudes mar enllà, o imaginades. Per-sones, situacions, llocs reals o ficticis, en una prosa trencadora i sovint amb pinzellades de màgia.

Un treball creatiu, original, que invita els lectors al “viatge”. L'autor ens fa pensar, somiar i algun cop tremolar davant d’un futur incert.

Albert Canadell Vilalta (Tona,1963) és artesà joier i escriptor. Alternatiu i autodidacte, després de viatjar per mig món ha escrit i publicat novel·les, narracions breus i poemaris. Al seu calaix també maduren textos teatrals, inèdits. Destaca de la seva narrativa La piranya (premi Vila de Puigcerdà 1999), i Òpal de foc (2000), el poemari Del zenit (2002), la novel·la de viatges Camins del Mandala (2005), les novel·les rurals Inesperat Walden (premi Armand Quintana 2012), i Terra d’esquelles (2016). El 2020 va rebre el Premi Recvll de Narració Joaquim Ruyra, de Blanes, per dues narracions amazòniques aplegades a La ferida i el Premi de Novel·la Breu Ciutat de Mollerussa per Rebrot de bosc (2021).