Llum de tardor

Tu i jo, i tots els altres, ¿som gaire més que temps? ¿Som gran cosa més que temps i consciència del temps que som? El que vivim a l’inici dels dies és el xàfec que mulla la terra: aroma i promesa. Ens abrusem, més tard, en la brasa voluptuosa de l’estiu. A tu i a mi, i a tots els altres, ens arriba lenta, la tardor. Llavors, pertot, una llum groguissa de fulles cansades. Un paisatge efímer. Ara el temps se’ns fa memòria, vertigen de la memòria: enyorança de les hores felices, remordiment per les culpes que l’oblit no pot oblidar. Les tardes s’escurcen. Tu i jo, i tots els altres, som temps que s’escurça. Som condició del temps: com l’aigua que l’almosta no pot retenir, així ens escolem, a poc a poc. Una por que en l’esperança no troba consol que consoli.

Els versos de Llum de tardor són una intensa reflexió poètica sobre la maduresa de la vida i sobre les clivelles que el pes del temps deixa en el pensament i en l’ànima humana. 

El poemari s’aproxima a la necessitat universal de fer memòria per preservar de l’oblit el temps viscut. Els poemes inquieten el lector i el commouen, perquè s’hi veu exposat, com en el mirall de l’aigua quieta. 

Llum de tardor reflexiona sobre la condició humana, a propòsit dels sentiments més íntims, dels dubtes més profunds i de les pors més severes. 

Francesc Pané i Sans (les Borges Blanques, 1955). Llicenciat en Filologia Catalana, ha estat catedràtic d’institut i ha exercit com a professor de secundària a Lleida. Ha estat regidor a la Paeria de Lleida i diputat al Parlament de Catalunya. Fou codirector de la revista literària L’estrof. Creà NòniusUna fosca lluna d’abril (1992) i el Premi de Poesia Miquel Martí i Pol (1996) amb Hores d’olivera (1997). Compta amb altres títols de poemaris: Dames d’escorça, Premi de Poesia Recvll de Blanes (ex-aequo) (2001) i Centre Històric (2010). En prosa, ha publicat, entre d’altres, Discurs sobre la matèria sensual (1990), La mà al melic, amb Marta Alòs (1997), Aromes de luxúria (1999), Tendres van ser els dies (2002), El vol de les papallones (2012), Emocions contra la mandra (2013) i Cristall de roca (2014).