El llibre que teniu a les mans parla del temps i de la mentida, i comença dient que aquests són els dos únics grans temes de la literatura. És ple de poemes d’amor, perquè l’amor ho és tot, o res: no té terme mitjà. “La poesia de Cucurella-Jorba és plena de reptes, de cruïlles perillosíssimes que ens situen entre l’espasa i la paret. No és debades que amor i bogeria es comportin, a cops, com les dues cares d’una mateixa moneda. Els versos de La volumetria del neguit van sempre al límit i, ben sovint, contra direcció, convençuts que no hi ha bellesa, no hi ha amor sense desafiament, sense naufragi”, afirma el poeta Jaume Pont al postfaci.
Jaume Pont: “és, sense cap mena de dubte, un llibre metapoètic, essencial a l’hora de conèixer l’obrador creatiu de la nostra autora i la seva manera de concebre la poesia.”
Si hem d’escollir la idea-força que vertebra de dalt a baix La volumetria del neguit, ens quedem, sens dubte, amb el principi eròtic.
Meritxell Cucurella-Jorba és el dígraf del desitx, i més coses difícils d’anomenar i de quantificar, com el desig mateix. Poeta, dramaturga, dinamitadora. Obre camins. Va idear i fundar l’(H)original, ha organitzat festivals de poètiques del risc i d’alt voltatge creatiu: (per)versos, PARNÀS (Poesia Apassionada Rimada-i-No Àcrata i Salvatge), Delicadeses, valorats i premiats en més d’una ocasió. Ha publicat poesia, teatre i contes per a infants. El 2016 va guanyar el Premi Jordi Domènech de traducció de poesia amb Clínica de l’abandó, d’Alda Merini. Ha col·laborat amb infinitat de músics i ha recitat arreu d’Europa (Sarajevo, Roma, Porto, Berlín, Lisboa, Luxemburg, Khàrkiv, Dnipropetrovsk, Odessa, Ternopil, Lviv, Istanbul, etc.) i dels Països Catalans. Té un alter ego: la Santíssima Marededeu del Barranc Roig.
