La història de l'àtom és una obra de gran ambició. Demostra que la història és fruit de fets que interrelacionen i teixeixen la vida i que no sorgeix de la casualitat progressiva ni de la unilateralitat. De la ciència a la política passant per les arts, la música i el pensament, tot és la vida. I el món és un tot. Així, resseguir la història global d'Europa durant la primera meitat del segle XX obliga l'historiador a connectar les avantgurades artístiques amb la física quàntica i les creacions literàries i plàstiques amb els moviments polítics. De tot plegat en surt una història d'Europa -singular, original i creativa-, sense pretensió que hagi de ser considerada la història d'Europa.