La doble articulació del silenci

Durant molt temps, la Hugueta Sagan va creure que acomplir els somnis era bufar i fer ampolles. El pare, tot i estar molt enfeinat amb la direcció de l’escola pia on ella ara treballava, sempre l’havia sobreprotegit, en contrast amb la mare, que en tot moment li havia deixat els límits ben clars. La mare no havia estat gaire afectuosa, tampoc esquerpa. Existia un adjectiu per aquell terme mig que la pogués definir? Sovint els termes mitjos es queden sense representació lingüística. «Les dones hem de parar esment a tot, Hugueta, si no, estem abocades a perdre els trens», li deia sovint. Aquella manera de parlar de la mare li havia tret sempre de polleguera. “Parar esment” és el que ella hagués pogut fer! “Parar esment” era una expressió tan arcaica! Per què no deia anar en compte com tothom? Aviat faria quaranta anys i d’aquella jove intrèpida i contestatària només quedava el pas ferm. Clac, clac, clac.

Amb la trama d'aquesta novel·la ens abandonem al pacte entre lector i escriptor i ens deixem endur per les històries d’uns personatges sense esperar res més. 

Albert Juvany: "Un llibre fet de retalls. De moments quotidians que dibuixen vides corrents. Cada línia del text preserva l’olor de la vida d’uns personatges apassionats, que s’il· lusionen i que pateixen. No ens fa falta res més. Una història despullada d’artificis i que traspua naturalitat amb gent de carn i ossos. 

Aquesta novel·la neix d'un profund desig de retre homenatge A TOTES LES DONES en general, i a l'Imma Albó Vidal de Llobatera en particular.

Maite Alarcón Iglesias (Lleida, 1976) és llicenciada en Filologia Hispànica i té estudis de Filosofia. Té un màster en ensenyament de llengües estrangeres per la Universitat de Barcelona. Va fer un doctorat en gènere i va guanyar la II beca de recerca Christine de Pizan l’any 2007 amb el seu treball “Per què m’agraden els bandarres”. Ha viscut a França, Itàlia, Equador i Camerun i es considera una viatgera nata. Actualment treballa com a professora de francès a un institut de Lleida, porta un grup de teatre i coordina el club de lectura de novel·la en francès de la Biblioteca Pública de Lleida. Té el blog www.leerparacompartir.com on ressenya llibres en català, castellà i francès. Ha col·laborat per diferents revistes o diaris publicant contes o articles. Aquesta és la seva primera novel·la.