Lluís, el protagonista d'aquesta novel·la creix en una família d'Issauna: una vila petita d'una comarca lleidatana. La condició de fill únic marcarà profundament una infantesa que bascula entre les atencions dels pares i el melancòlic isolament que sovint s’apodera del seu ànim. En la segona part, el trobem a la ciutat de Bonaire, on treballa com a professor d'història. Som a les darreries del segle XX, en una democràcia no consolidada. S'ha casat amb Rosa. I, passats uns anys, viurà una aventura eròtica que l’abocarà a una solitud extrema, tocada pel silenci de la neu. Amb una prosa delicada, tamisada per passatges d’un lirisme brillantíssim, aquesta novel·la parla del pas del temps, de les relacions afectives i els seus daltabaixos, d’arrelaments i exilis.
Jordi Pàmias (Guissona, la Segarra, 1938). Estudià Filologia Romànica a la Universitat de Barcelona i exercí com a professor de Llengua i Literatura Espanyola a Lleida (1969-1999). Es donà a conèixer com a poeta l’any 1969, en guanyar el premi Joan Salvat-Papasseit. Altres guardons són el Carles Riba (1978), el Vicent Andrés Estellés (1985), el Miquel de Palol (2001) i el Premi Nacional de la Crítica (2005). Ha conreat també el teatre i l’assaig en forma de dietaris. Ha rebut la Creu de Sant Jordi (1999), el Premi Jaume Fuster de l’Associació d’escriptors en Llengua catalana (2017) i el Premi Nacional de Cultura (2018).
