El 1945 Franco fa un viatge decisiu. La missió és redimir Extremadura de la pobresa. El Plan Badajoz va ser un dels intents més grans de transformació econòmica i social. El somni del milagro español i l’embrió del café para todos. Mentrestant, un altre somni es descongelava: l’or dolç, la fruita, la indústria agroalimentària, el desig de convertir l’oest, l’occident català, el Ponent imponent, la Terra Ferma desfermada, en la Califòrnia catalana. La missió d’alimentar Europa despertava, des dels dies que la Mancomunitat va idear i construir l’Imperialisme Dolç. En ple franquisme, Ponent és la primera mossada de llibertat europea, el referent, el símbol d’una economia, d’una societat, d’un futur. Catalunya, Extremadura, dos models, dos realitats, es van trobar en un punt del camí. Perquè des de principis de segle, fins a la transició, i arribant al segle xxi, aquesta és la història d’un dels interrogants crònics clavats a la pell de brau: la terra, lliure, i els seus fruits.
Llibre sobre l'anomenat Plan Badajoz de Franco al 1945, en un intent d'homogeneïtzar Espanya.
Per què la Catalunya invisible, la Terra Ferma, s'estava convertint en el rebost del país?
Fins que un dia Lleida, la que molts havien anomenat l’Extremadura catalana, i l’Extremadura extremenya es van trobar. Era inevitable. I el franquisme se’n va adonar. I no només ell. Dos miracles. Dos? Un? Què va passar? Perquè van passar coses. Abans i després. Moltes coses.
Francesc Canosa Farran és explicador de coses. És director de La Mira, el magazín de periodisme de noactualitat. També és articulista dels diaris Ara i Nació digital i col·laborador de Catalunya Ràdio, Més 324, BTV i la Xarxa. Professor associat de periodisme a la Facultat de Comunicació Blanquerna, des de 1995 ha fet de periodista en una vintena de mitjans de comunicació. La memòria invisible sobre Catalunya és el principal tema de la desena de llibres que ha escrit.
