El desenvolupament de la formació professional industrial a Espanya no pot deslligar-se del procés de construcció de l'Estat liberal al llarg del segle XIX, ni del canvi que va suposar la transició d'un sistema tradicional d'aprenentatge a un altre de modern, institucionalitzat i reglat, que es va anar configurant paral·lelament a l'avenç de les innovacions tecnològiques, fonamentalment de la segona industrialització. En aquest context, els governs de la Restauració van portar a terme les seves polítiques educatives enmig d'un intens debat pedagògic protagonitzat per la Institución Libre de Enseñanza, el catolicisme social i els moviments socialista i anarquista. Tanmateix, amb independència del signe polític del partit en el poder, el goern mai no es va plantejar realment la creació d'un sistema nacional oficial de formació professional industrial, sinó que va deixar la major part de la responsabilitat a les institucions locals (públiques i privades). Aquestes van intentar complementar, i de vegades suplir, la xarxa escolar oficial, encara que la seva capacitat de resposta va dependre de les regions i va ser irregular en el temps. De fet, només en aquelles zones on la debilitat política i econòmica del sector privat era menor, com per exemple Catalunya i el País Basc, els seus projectes vanpoder portar-se a terme amb més èxit.
