Herba roja de tardor

En la literatura catalana hi ha tradició de referents orientals. Basti recordar aquí Josep Maria Junoy i Joan Salvat-Papasseit, que amb ment occidental van atansar-se a l'haiku, una forma poètica que sorgeix de la cosmovisió japonesa. Immergir-s'hi demana esforç. En l'haiku es fa evident un univers desconegut: som davant d'una altra manera d'entendre l'existència. Herba roja de tardor. Cent estances de l'haiku japonès vol interpretar la sensibilitat i la llengua que ha donat lloc a aquesta miniatura verbal que, per contra i fora de tota retòrica, provoca una immersió en la realitat tota sencera. L'haiku se situa a l'extrem de tota conceptuació, discurs, efusió sentimental i verbositat literària per mostrar la realitat nua, transparent. En el seu treball, Vicente Haya estudia i comenta haikus clàssics i moderns, acosta com en un zoom el treball poètic de l'haijin —el poeta d'haikus— que, en un espai ben reduït, aplega l'esclat de l'univers.

Vicente Haya (Sevilla, 1962). Doctor en filosofia. Traductor de poesia japonesa, deixeble de Reiji Nagakawa. Imparteix cursos d'introducció a l'haiku a Casa Àsia. En materia de niponologia ha publicat una dotzena de llibres, entre els quals destaquen: El espacio interior del haiku, El corazón del haiku (la expresión de lo sagrado), Haiku-dô (El haiku como camino espiritual), Haikus japoneses de vuelo mágico, Haiku: la vía de los sentidos o Haiku tsumamigokoro (150 haikus inmortales).