Lleida i el seu territori s'integraren a Alandalús des del 713-714 fins al 1149. Durant aquest període força dilatat en la història, una civilització, la islàmica, ocupà i explotà el paisatge que avui coneixem com les comarques del pla de Lleida. Certament, la seva empremta és ben visible en forma de topònims, fortaleses, eixos viaris, regadius, aliments i vocables que avui encara són usats. A més, si cal destacar una característica de la societat islàmica lleidatana és la seva capacitat d'adaptar-se al medi natural i transformar-lo d'acord amb les seves necessitats culturals. Aquest llibre presenta les hipòtesis i conclusions de la recerca focalitzada en l'estudi del món urbà i rural islàmic del districte andalusí de Lleida. Concretament, s'ha centrat l'atenció a estudiar l'àrea de Castelldans i el pla del Mascançà.
Jesús Brufal Sucarrat és Llicenciat en Història a la Universitat de Lleida. Forma part del Grup de Recerca Consolidat en Estudis Medievals Espai, Poder i Cultura. Ha publicat algunes obres conjuntes i articles, sempre sobre la història medieval de Lleida, el seu camp d'investigació.
