El darrer xaman txuktxi

La bíblia dels txuktxis o El darrer xaman txuktxi és una biografia novel·lada del xaman Mletkin, avi de Ritkheu, precedida d'un recull de les tradicions i llegendes nacionals. Les vivències dels diversos personatges, especialment del protagonista, ens posen en contacte amb una realitat poc coneguda, ens sedueixen amb els seus trets exòtics i el seu dramatisme, ens permet conèixer l'experiència del contacte entre una cultura tradicional i la modernitat i, també, ens fan veure la nostra pròpia realitat des d'una perspectiva insòlita que il·lumina les coses més habituals amb una llum nova i inesperada.

Iuri Seguéievitx Ritkheu. Nascut el 1930 a Uelen, un poble de caçadors marins de nacionalitat txuktxi, a la península de Txukotka, situada davant per davant d'Alaska. Pertany a una generació que ja va ser escolaritzada en rus però que encara havia conegut una infantesa viscuda en família (i no en internats, com més tard) i marcada per les formes tradicionals de la vida. Ritkheu és una figura emblemàtica en la recuperació de la cultura tradicional dels pobles autòctons de Sibèria. Les seves obres han estat distingides per diversos premis, tant a Rússia com a l'estranger: El final del glaç etern (premi Estatal de Literatura de la Federació Russa, 1982), Nevada en el mes de juliol (premi Grinzane Cavour), Unna (1992; premi RFI-Témoin du monde, 2000).