"Parlar dels dies és parlar de cada dia, del temps continu, permanent, inalterable. Doncs aquests dies també tenen el seu crit. No és fàcil de sentir. És tènue, no és esquerdat. No és fàcil d’entendre, cal que t’acompanyi el poeta. El bram dels dies no és això una antologia d’experiències, però sí que deu ser un llibre que neix de les experiències que no s’expliquen, de les que se n’explica al ressò, que és un bram. Un llibre minimalista, sense exaltacions aparents, que llisca, però que remet al crit, a la incomoditat, a la introspecció, potser a la revolta. Aquesta intersecció entre els haikús i els aforismes, aquesta tensió entre la quotidianitat i l’exaltació, entre la serenitat i la revolta, entre la paraula que explica i el bram que no s’entén, és la font d’aquets versos. Els dies no ens són desconeguts, com a lectors. El bram, tampoc. Tots ens parlen de nosaltres". (del pròleg de Vicenç Villatoro).
Àngela Ribas i Lacasa (1959), de Sant Feliu de Guíxols, és llicenciada en filologia catalana, i treballa com a professora de llengua i literatura catalanes a l’Institut Sant Elm de Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà). És col·laboradora del setmanari Àncora i de la revista digital Lletres guixolenques, i autora d’El temps innoble, Premi Betúlia de Poesia 2002 de Badalona, publicat per Viena Edicions.
