Un cant, des del primer poema fins a l'últim, a l'experiència femenina de viure en relació. Amants, amigues, mestres, pares, mares, germanes i germans: les dones d'heura s'atreveixen a viure plenament la complexitat de la trobada amb l'altre, amb l'altra. El camí de la relació parteix sempre d'una mateixa, del que és, i s'enfila, heura incansable, cap a la trobada. En aquest procés, la dona esdevé rosella, mosaic, paisatge. De la fragilitat i bellesa de les flors ve-rmelles de maig, les dones d'heura de Marta Pérez retroben la força per arribar a la totalitat, a la unió plena del món interior amb el món exterior.
