Miquel de Palol és un dels autors més originals i prolífics de la literatura catalana. Ho certifica la seixantena de títols que abraça la seva trajectòria literària o la nòmina de guardons amb què ha estat distingida i reconeguda arreu la seva obra. Una obra, cal dir-ho, que abasta pràcticament la totalitat de les formes literàries, des de la narrativa de ficció fins l’assaig. Dies Claríssims de Síria ens retorna el Palol poeta. Una veu lírica que, des de la publicació de Delta (1973), ha anat consolidant la seva potència expressiva i el seu magnètic poder de seducció. El volum que el lector té entre mans n’és la prova. A través de l’evocació, Palol, ens ofereix la imatge lumínica i, il·luminadora, d’un món en decadència i runa; la imatge en descomposició de “l’ésser” en el no-res: “De sobte tots els morts són un de sol”. La mirada crítica del poeta encanona els fluxos de la vida, l’ofec del desprodigi, l’acarnissament del temps devastador. Versos que esbudellen la realitat i qüestionen el miratge del viure. I tot i així, “la vida, gent, la vida blava”, la diadema blanca de la llum mediterrània. L’origen que és final. El final que va ser origen.
Miquel de Palol és un dels autors més originals i prolífics de la literatura catalana, amb una seixantena de títols de totes les formes literàries, des de la narrativa fins a l'assaig, i una obra guardonada a bastament.
Dies Claríssims de Síria és la prova de la consolidada potència expressiva i del magnètic poder de seducció de Palol.
Els seus versos recorren un món devastat i la ineludible desaparició de l'ésser, el final de tot, que és alhora inici, espurna de llum.
Miquel de Palol. Poeta, narrador, assagista i articulista, és autor dels llibres de poesia Delta (1973), Arxiu de Poemes Independents (1975), Quan? (1979), Salamó (1981), El Porxo de les Mirades (1983), Indiferència (1986), El Sol i la Mort (1996), Nocturns (2002), Aire amb Cel de Fons (2012), Dos Cors per una Bèstia (2015), Alguns Paisatges (2018) i Desdoblament (2020); de les novel·les El Jardí dels Set Crepuscles (1989), Ígur Neblí (1994), El Quincorn (1999), El Troiacord (2001), Un Home Vulgar (2006), El Testament d’Alcestis (2009) i Bootes (2023); dels assajos La Poesia en el Boudoir (2003), Dos Poetes (2006), Meditacions des de Catalunya (2011), El Llac dels Signes (2013) i Frase Variata (2022). Col·labora regularment en premsa, i ha obtingut diversos premis literaris.
