Entre dues frontères

L'occità és la segona llengua territorial del Principat de Catalunya –i hi és oficial des de 2006–, i al mateix temps és la segona llengua minoritzada de la Unió Europea en nombre de parlants. En aquest llibre l'autor de la primera i única Gramatica aranesa (Pagès Editors, 2007) ens proposa un itinerari per diferents aspectes rellevants que afecten aquesta llengua, i que fan referència sobretot a l'aranès i als parlars veïns de l'Estat francès. Entre dues frontères recull diversos treballs en els quals s'intenta de respondre una sèrie de preguntes que poden interessar qualsevol persona que vulgui saber més coses sobre la Vall d'Aran, sobre l'aranès i sobre el conjunt de l'occità. És veritat que l'aranès és un dialecte? Quines són les principals diferències entre els parlars dels diferents pobles de la Vall d'Aran? Què tenen en comú l'aranès i les varietats gascones situades a l'altre costat de la frontera francoespanyola? Com s'han d'escriure els noms de lloc occitans? Quin és el model formal de l'aranès des d'un punt de vista sintàctic? Com era la llengua que utilitzava el famós poeta aranès Jusèp Condò? Totes aquestes preguntes tenen resposta en un treball que, a més, conté una important secció cartogràfica final d'una quarantena de mapes en què per primera vegada es dibuixen les principals variacions dialectals que hi ha a l'interior de la Vall d'Aran. Entre dues fronteres és sense cap mena de dubte una obra de referència sobre l'occità, i en definitiva sobre l'aranès.

Aitor Carrera és Doctor en Filologia Catalana amb una tèsi sobre els parlars gascons de la Vall d'Aran i de les zones comengeses veïnes, professor de llengua i lingüística occtianes a la Universitat de Lleida, membre de la Càtedra d'Estudis Occitans d'aquesta institució i de la Secció de Lingüística de l'Institut d'Estudis Aranesos. Ha publicat força treballs lingüístics sobre l'occità, és l'autor de la primera gramàtica moderna de l'aranès (Gramatica aranesa, Pagès Editors, Lleida, 2007) i del primer monogràfic sobre el noms de lloc aranesos fet amb aranès (Toponimia de Bausen e des Quate Lòcs, Conselh Generau, 2001), ha participat en nombroses trobades científiques a on ha exposat el resultat de les seves recèrques sobre dialectologia, toponímia, gramàtica o sociolingüística occitanes.