El 6 de juliol de l'any 985, un exèrcit del califat de Còrdova sota el comandament del sempre victoriós Al-Mansur, assalta i pren la ciutat de Barcelona. Hi ha destruccions, incendis, saqueig i morts violentes. Dels habitants de la ciutat, de les tropes que intenten defensar-la, de la gent que hi busca refugi confiant en la fortalesa de les muralles, els qui no resulten morts són captivats, disseminats per tot el califat i destinats a ser venuts com a esclaus. Només uns pocs, gent notable o acabalada, seran rescatats. De la resta, una multitud, fora d'algun plany tan llunyà com inútil, no se'n sabrà mai més res. S'esvairan en el temps, en la distància i, fins i tot, en la memòria. Ells seran els oblidats.
Carles Macià i Vives és professor mercantil i resideix a Barcelona, la seva ciutat natal. Ha col- laborat a la revista Cavall Fort, des de la seva fundació, i hi ha publicat contes, articles i una novel·la per capítols: El temple de Xac-Mool. Cal afegir-hi els llibres Històries de prop i de lluny, Els remences Sobremunt i La frontera superior. Entre el bon nombre de premis que li han estat concedits destaquen el Víctor Català de narracions amb l'obra La nostra terra de cada dia, el Joaquim Ruyra amb la novel·la Un paracaigudes sobre la Vall Ferrera i el Joan Santamaria amb la narració Tant o més que a viure.
