Més de mig centenar de poemes conformen aquesta obra que significa una mena de testament vital del poeta, una mirada entranyable i sincera sobre el món i les seves criatures que dialoguen cara a cara amb el poeta, ja centenari, reflexionant sobre el pas del temps amb versos honestos.
En els versos d'aquesta obra conviuen indagacions per sobre d’afirmacions, més dubtes que certeses. S’emmiralla, el poeta, davant els gestos i les coses.
Ens imaginem Vallverdú al fons d’una grada somrient i atent als aragalls que, inevitablement, formen part del curs d’una vida i que comparteix, juganer, amb els seus lectors.
