En unes pàgines del llibre es parla de gats i gates, de carrer, salvatges i lliures. Les mixetes han domesticat els humans. N'accepten menjar, sostre, escalf. I, tanmateix, quan els convé en fugen uns quants dies o per sempre més. Cap moix no s'imagina relats sobre la seva vida. Ni es penja del passat o somia en el futur. Viuen la vida tal com se'ls presenta, jaient, actius de nits i llibertaris. En els poemes sense gats, també se'n parla, de la vida... i amb una certa mirada, diguem-ne, felina.
Josep Masats. Sant Fost de Campsentelles (1953). Llicenciat en Filosofia i Diplomat en Llengua Catalana. Professor. Col·labora a Canigó, Crònica, El 9 Nou i Televisió de Catalunya, entre d’altres. És autor de narrativa, art i biografia. En el camp de la poesia, ha publicat: Cafè de l’Òpera de Barcelona (2001), també amb poesies de Joan Margarit i fotografies d’Albert Winterhalde, El penjat (2004), Premi Margarida Wirsing, Llenguatges de colors (2006), amb aquarel.les de Jaume Xicola, Fragments de vidre (2008), El gall de la teulada (2014) i El melic del Buda (2022).
