Tenguda coma ua des òbres mèstres dera literatura catalana de toti es tempsi, Solitud conde eth trajècte vitau e espirituau d'ua hemna, Mila, en mon rurau. En tot contrapausar era realitat des vals tamb er idealisme dera nauta montanha, era protagonista comence un procès d'autoconeishement que l'amiarà a trapar ena solitud era fòrça entà trincar tamb es convencions deth sòn mon quotidian.
Víctor Català, pseudonim literari de Caterina Albert i Paradís (l'Escala, 1869-1966), trabalhèc era poësia e eth teatre. Totun siguec en camp dera narrativa a on subergessec e exercic ua influéncia decisiva entà començaments deth sègle vint. Es sues narracions son intensament originaus e se classen en modernisme, que non deishèc pas ath long de tota era sua produccion, en tot aufrir ua vedença negativa e prigondament tenebrosa der ambient rurau. Ath delà de Solitud, ua des òbres de mès renòm dera literatura catalana, tanben escriuec era novèlla e recuelhs coma Drames rurals, Caires Vius o La mare balena.
