“No és precisament aquest l’estil diví? No sotmet amb la força exterior, sinó que dona llibertat, dona i suscita amor. I això que aparentment és tan petit, no és per ventura la cosa veritablement gran? ¿No emana per ventura de Jesús un raig de llum que creix al llarg dels segles, un raig que no podia provenir de cap ésser purament humà, un raig mitjançant el qual entra de debò en el món l’esplendor de la llum de Déu? ¿Hauria pogut, l’anunci dels Apòstols, trobar fe i edi car una comunitat universal, si no hagués actuat en ells la força de la veritat? Ell és el Vivent. A ell ens con em i sabem que estem en el bon camí. Amb Tomàs quem les nostres mans en el costat ferit de Jesús i professem: Senyor meu i Déu meu! (Jn 20,28).”
