Aquests versos parlen de la vida, on la poesia i la psicoanàlisi comparteixen el compendi de la paraula en la seva funció d’inventar, crear i evocar. Aquests “Itineraris” són una evidència de formes en què pot presentar- se el malestar contemporani, en una cultura que insisteix a proposar- nos grans dosis de felicitat en forma de mercaderies, per silenciar la insatisfacció, la incertesa, el desconcert i la desesperança en què vivim; tot plegat acompanyat d’un ressò de futur amb poques expectatives, en la mesura que la vida personal i social puguin esdevenir mancades de sentit. Un suggerent recull d’experiències, de poemes que ens pertanyen, en el context d’aquesta, sempre nostra i singular, follia quotidiana.
