I si algun dia et despertes d’un coma de 22 dies? Obrir els ulls, trobar-te en estat vegetatiu, incapaç de respondre a cap estímul exterior i, alhora, ser conscient que has parit la teva filla, sense entendre per què no és al teu costat. T’adones que la teva vida ha canviat 360º de la nit al dia. Saps què és la veritable por? Aquella que et posa a prova. I què faries? Et resignes? Entregues la teva ànima al mateix diable o el desafies? Aquest és el quid de la qüestió. Pura supervivència que els metges anomenen miracle o, com dic jo: ressuscitar entre els morts. Ara ja som amics i no li tinc cap por, al mal. Ja ens coneixem. Sempre hi és present però l’he desafiat. N’he après, d’ell. N’he sortit molt enfortida i sàvia. L’escriptura ha estat la meva eina rehabilitadora i sanadora fins al fons de la meva ànima. El meu lema de vida, com diu Albert Espinosa: “Si creus en els teus somnis, ells es crearan”.