Aquest llibre aborda de forma innovadora l'estudi del desenvolupament agrícola garriguenc. A partir d'un enfocament interdisciplinari l'autor emprèn una anàlisi socioeconòmica que incorpora una àmplia perspectiva històrica i antropològica per assolir el seu objectiu: arribar a conèixer els esforços modernitzadors d'aquesta comarca durant el període 1850-1950. La qüestió de l'especialització oliverera és, en aquest sentit, el veritable nucli vertebrador de les transformacions econòmiques de les Garrigues. Es posa de manifest, així, que aquesta resposta -l'especialització oliverera- generada directament pels requeriments del desenvolupament de l'economia de mercat, incloïa en si mateixa la base de les seves limitacions. Tot i que permeté superar la crisi finisecular, ja des d'abans de la guerra civil es mostrà incompatible amb el desenvolupament capitalista i abocà la comarca vers la marginalitat. Es tracta, doncs, d'una reflexió sobre l'origen d'algunes de les zones deprimides al Principat i, subsidiàriament, aporta pistes sobre què cal fer per tal d'invertir la tendència d'empobriment constatada.